dissabte, 30 de novembre de 2013

LA SEGONA REPÚBLICA

PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
(part de la informació està extreta d'un article que en Miquel Vila va publicar a "El Breny" i del seu llibre "Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics, gent santvicentina")

  El 14 d'abril de 1.931, una data històrica.
  A dos quarts de tres de la tarda, Francesc Macià proclamava la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. Quatre dies més tard, després d'una negociació, el Govern Provisional de la República, es transformà en Generalitat de Catalunya.
  el dia 12 d'abril de 1.931 es van fer uns comicis a Sant Vicenç de Castellet. Els republicans van perdre les eleccions i va guanyar el vot a la monarquia.
  Curiosament, la gent del poble "per obra i gràcia de l'Esperit Sant" (segons en Miquel Vila) el dia catorze es van tornar tots republicans.
  Va ser una tarda memorable. Les fàbriques, els tallers i els comerços van tancar en senyal d'adhesió i fidelitat al nou govern.
  Es va organitzar una marxa pel poble. Va sortir de la plaça Clavé i va anar recorrent els carrers principals. Una orquestra manresana acompanyava la marxa tocant diferents peces, entre elles "la marsellesa". Presidien la marxa dues banderes: la catalana i la republicana.
  Encapçalaven la marxa els candidats republicans, la major part militants d'Esquerra Republicana de Catalunya", que feia només dos dies havien perdut els comicis en les urnes del nostre poble. Darrera seu anaven els antics republicans de Sant Vicenç i després la gran munió de veïns, de totes les edats, que s'hi va congregar.
  Tothom cridava visques a la República catalana, a Francesc Macià i a la República Federal.
  Una vegada acabada la marxa pel poble, es van dirigir cap al pont i s'aturaren al costat de la carretera per a poder saludar l'extraordinari trànsit de vehicles que hi passava.
  Des dels cotxes i camions carregats de gent, guarnits amb senyeres i banderes republicanes, se sentia victorejar les consignes d'aquell dia històric.
  L'entusiasme es va anar encomanant. Tant és així que els santvicentins van decidir d'anar cap a l'Ajuntament per a demanar un canvi de govern.
 Els balcons de les cases estaven tots guarnits amb banderes republicanes i amb senyeres. La gent no havia tingut temps per a comprar-les i la majoria estaven fetes amb retalls de roba dels colors adients, cosits a última hora.
  Per la ràdio arribaven notícies que a Sabadell, Berga, Vic, Martorell, Manresa, Mataró, la Seu d'Urgell, Piera, Manlleu, Sitges, Blanes... els republicans havien pres possessió dels respectius Ajuntaments, tant si havien guanyat, com si havien perdut en les darreres eleccions municipals.
  Van retornar cap a la plaça Clavé on, en aquells temps, al número 14 tenia la seu l'Ajuntament.
  En arribar a la plaça es van trobar que a l'escultura de Clavé li havien posat una barretina i portava una bandera republicana.
  " Feia la il·lusió que el mestre, estava content i que volia col·laborar en aquell esdeveniment. Jo crec que si Clavé hagués estat de carn i ossos, fins ens hagués cantat "Les flors de maig" de tant goig i alegria que la proclamació de la República li hauria produït." Miquel Vila.
  En aquells moments, el poble comptava amb uns 3.300 habitants i la plaça Clavé era més petita que no pas ara, així que la plaça de seguida es va omplir de gom a gom. Eren les 8 de la tarda.
  Mentre l'orquestra tocava "la marsellesa", els candidats republicans van pujar els vint-i-nou graons de la Casa Consistorial per tal de prendre possessió, en nom del poble, de l'Ajuntament.
  El recent batlle electe en els últims comicis, Enric Callís i Bey va fer traspàs del seu càrrec a Josep Bosch i Tarrés.
  Llavors les baderes republicana i catalana que encapçalaven la manifestació foren hissades al balcó principal de l'Ajuntament.
  El nou alcalde, Josep Bosch i Tarrés, el líder local d'ERC, Llorenç Grinyó i algun altre veí, van sortir al balcó per a fer un parlament a tota la gent que hi havia congregada.
  Aquella nit, l'agutzil, acompanyat per un veterà republicà que duia una bandera republicana, i il·luminats per dos brandons, van anar pregonant pel poble el ban que havia redactat el nou Consell Republicà i que informava:
1. S'ha proclamat la República.
2. S'ha format un ajuntament republicà.
3. S'ha d'acatar el nou règim.
4. Serà sancionat tot aquell que infringeixi l'ordre o la República.
5. Les armes del sometent local s'hauran de lliurar immediatament.

  Al pregó de l'agutzil s'hi afegiren un grup de veïns i un munt de canalla que l'acompanyaren al llarg del seu recorregut pel poble. foren llançats pel balcó de l'Ajuntament.

  Aquella mateixa nit del 14 d'abril, segons explica Miquel Vila, els retrats d'Alfons XIII i de la reina Victòria van ser llançats pel balcó de l'Ajuntament.

  Tres dies més tard, el 17 d'abril de 1.931 els consellers republicans, deixen constància per escrit de la instauració del nou govern. (còpia extreta de l'ANC)

  " Els suscrits Concellers d'aquest Ajuntament i posesionats ja de llurs carrecs en forma reglamentaria, deu-hen fer constar en primer lloc la mes energica pro respetuosa protesta devant de V.E. per la forma com s'han celebrat les eleccions municipals ultimes en aquesta població, les quals no han sigut resmes que l'imperi de l'asquerós i denigrant casiquis-me, que per dissort nostre anys há venia imperant, valen-se de les grans coaccions i artimanyes per lograr una reduida victoria, per lo que demanem es dei-xin sense efecte dites eleccions, anulan-se la proclamació dels concellers elegits per majoria, per donar ai-xis una satasfacció i que ´s lo que demane avui tot el poble lliberal i demócrata de Sant Vicens, per estimar-lo d'absolute urgencia i justicia.
  Sant Vicens de Castellet, 17 d'Abril de 1931.
            L'Ajuntament republicá constituit.    "


  Josep Bosch va escriure una altra carta informativa, adreçada a Francesc Macià.  (còpia extreta de l'ANC)

" De conformitat á lo ordenat, ting l'honor de trasmetreli copia certificada del acta de posesió d'aquesta Corporació municipal que me honro en Presidir, com també una instancia suscrita per tots els Concellers protestant contra la forma vergonyosa com es feren les eleccions ultimes, en la qu' es demana la derogació de les matei-xes.
  Deu el guardi molts anys per el be de Catalunya.
                  Sant Vicens de Castellet, 17 d'Abril de 1931.
                                     L'Alcalde   "










  Aquí ens trobem amb una petita discrepància: segons Miquel Vila (que va consultar els fets en una acta de l'Ajuntament) els següents fets transcorregueren el 20 de desembre de 1.931, segons l'Arxiu Nacional de Catalunya, el 3 de gener de 1.932. Com que les imatges són de l'ANC, deixem la seva data com a part de la documentació.  


  El dia 16 d'abril del 1.931, en un ple de l'Ajuntament, es constitueix el nou govern del poble:
- Josep Bosch i Farrés (alcalde) del Partit Republicà Federal (Layret)
- Ernest Castro i García (tinent d'alcalde) del partit de Blasco Ibàñez (lliurecanvista en oposició del proteccionisme dels partits catalans)
- Jaume Sallés del Partit Republicà Socialista (escissió dels lerrouxistes) i tresorer de Unió de Rabassaires de Catalunya.
- Jaume Ferrer d' Esquerra Catalana.
- Jaume Flotats d'Acció Catalana (republicans liberals)
- Martí Plans del Partit Socialista i ex-delegat de Unió de Rabassaires de Catalunya.
- Gaspar Bach del Partit Socialista.
- Martí Pladellorens d' ERC
- Joan Badenas d'ERC
- Atilà Àlvarez d'ERC.

  I es formen les Comissions de treball:

  Cultura: Joan Flotats i Ernest Castro
  "Matadero" : Atilà Àlvarez i Jaume Ferrer.
  Cementiri: Joan Badenas i Martí Plans.
  Obres públiques: Gaspar Bach i Martí Pladellorens
  Governació: Jaume Sallés i Martí Pladellorens
  Hisenda: Jaume Sallés i Martí Pladellorens
  Higiene i salut: Joan Badenas i Jaume Sallés.

  El dia 3 de gener de 1.932 el President Francesc Macià, acompanyat entre d'altres per Lluís Companys, Ventura Gasol, Joan Selves i Amadeu Araguay, visità Sant Vicenç de Castellet amb motiu de la inauguració del centre d'Esquerra Republicana.
  A dos quarts d'onze del matí es personaren a l'entrada del pont l'Ajuntament en ple, la junta d'Esquerra local, representants del comerç, de la indústria i del Club d'Esports Sant Vicenç, amb una bandera a cada costat i una pancarta on s'hi llegia "Sant Vicenç de Castellet a Macià".
  Gran quantitat de gent es va unir a la comitiva de recepció.
  Després de les salutacions de rigor, acompanyaren els cotxes fins l'Ajuntament. Des del balcó es van fer els parlaments. Començà Macià i el seguiren Companys, Gasol, Araguay i Selves. Després prengueren la paraula el batlle Josep Bosch, el sots-batlle i futur diputat del Parlament, Jaume Sallès i el cap local dels republicans, Llorenç Griñó.
  Es dirigiren després cap al carrar Pi i Maragall (actual carrer Armengol) on, al número 35 hi havia la seu d'Esquerra. Allí Macià va tallar la cinta i va donar per inaugurat el centre.
  Un cop feta la inauguració tota la comitiva de la que també formaven part els batlles de Manresa i pobles de la rodalia, es van dirigir cap a l'Ateneu on es van fer d'altres parlaments que ressaltaren els fets polítics del moment: la victòria d'ERC, l'Estatut de Núria, la Generalitat, el futur Parlament de Catalunya, els rabassaires...
  La fonda Sant Domènec de Manresa es va encarregar de servir el banquet per a 200 persones al mateix Ateneu. Al llarg del dinar es desenvoluparen diferents col·loquis.




  En aquestes fotografies de l'Arxiu Nacional de Catalunya podem veure la rebuda al pont  (1a i 2a imatges), el parlament que es va fer des del balcó de l'Ajuntament, llavors a la Plaça Clavé (3a imatge) el dinar que es va fer a l'Ateneu (4a imatge).









  En aquesta última fotografia apareix Francesc Macià sota la senyera, quatre persones més enllà, a l'esquerra, en Lluís Companys; i tres persones a la dreta, Josep Bosch.



  Es feia ressò d'aquesta notícia el diari manresà El Dia.

  Pel que fa al nom del nostre poble, el dia 29 de setembre el Comitè Antifeixista i l'Ajuntament celebren una reunió en la qual s'acorda laïcitzar el nom del poble, acordant que, a partir d'aquell noment, seria Castellet de Llobregat.
  Sembla ser que no tothom hi deuria estar d'acord.
  Al periòdic El Dia, el dia 9 d'octubre, apareix un article d'en Miquel Vila donant la seva opinió personal sobre el tema.

   
  Com que algun fragment és de difícil lectura, aquí hi ha la transcripció:


  Diuen de Castell de Llobregat:
  Ha fugit Sant Vicenç
 " Finalment. Ara sí que podem dir amb satisfacció que el nostre poble fugint d'una tradició estúpida, ha fet honor a l'acèrrim laïcisme de la República laïcitzant el religiós nom de la localitat, per Castellet de Llobregat.
  Aquell "Sant Vicenç" de Castellet, vell, corcat, governat per gent incivil, per individus plens de fel i d'odi, coneixerà una nova era de prosperitat, i la nova denominació del poble, ve a ésser el ressorgiment d'una nova vida i d'una floreixen època.
  El "Sant Vicenç" de Castellet va enganyar-nos. Acomiadem el vell nom com es mereix, dient-li: " Bon vent i barca nova". Tornem a cridar al "Sant Vicenç": "Bon vent i barca nova", desitjant-li que no torni, i posem-lo a la balança de la justícia, lo bo i el dolent que ha fet.
  Ni amb cinquanta abecedaris n'hi hauria prou per escriure els greuges que els "castellencs" (santvicentins, abans) tenim contra aquell  "Sant Vicenç" malvat, cretí, que s'ha alimentat només que amb la suor dels obrers i s'ha rentat amb les seves llàgrimes.
  Anem al bo. El Comité de les Milícies Antifeixistes i l'Ajuntament de comú acord, el dia 29 de setembre, celebraren un consell amb motiu de laïcitzar el nom del poble van acordar batejar-lo amb el nom de Castellet de LLobregat.
  Bé; no sóc cap erudit, ni historiador, ni home entès en la matèria, però prenent-me la llibertat d'exposar el meu petit criteri particular, haig de remarcar en aquesta avinentesa, que l'afegidura "del Llobregat" és mancada d'eficiència, no és proporcionada pel nom de la nostra localitat, perquè no és la que requereix històricament i àdhuc perquè la denominació  "del Llobregat" l'emprem i l'empraran amb altres substitucions, moltes poblacions de la conca d'aquest riu.
  Fem una miqueta d'història. En el meu llibre "Petit Compendi de la Història i Grandeses de Sant Vicenç de Castellet", pàgina 32 manifesta  - gràcies a haver-se trobat escriptures d'aquella època - que en l'anterioritat i posterioritat del segle XIIIè el territori que posseeix avui el nostre municipi, es coneixia solament amb el nom de Castellet de Bages.
Pot trobar el lector en la meva tesi, que segons unes hipòtesis, en l'esmentada època s'inicià el naixement del nom capdavanter que fins ara ha regit al nostre poble, quin origen es remunta en què els veïns que vivien en aquells temps en la banda esquerra del Llobregat, sentien devoció pel patró de Sant Vicenç de Castellet. Quanta incredulitat en aquella època!
  Repeteixo, dons, que per estètica, per respecte a la història de Castellet, no a la tradició vulgar, hauria denominat el nostre poble, amb el gloriós nom de Castellet de Bages.
  Per tant, acabo aquest article amb la convicció que no se'm tindrà com un inconscient, per un indiscret, si he comès la bajanada de subratllar l'admirable acord pres pel Comitè Local i l'Ajuntament.
  Tot ha estat una meva opinió. Res més. El lector dirà. Jo segueixo aguantant entre els dits la meva ploma de cronista."


                                                                     Miquel Vila Villamayor.

  En començar la II República, la Generalitat recupera l'autogovern de Catalunya. La Generalitat assumeix les competències de policia i el president Macià signa un decret on es contempla el desplegament dels mossos per tot el territori català.
  En Josep Muns i Claret, veí de Sant Vicenç de Castellet, s'incorpora al cos de mossos d'esquadra.


 Josep Muns i Claret
Cedida Mila Muns.

Targeta identificativa de Josep Muns.
Autoritza el titular a l'ús gratuït d'arma curta.
Cedida Mila Muns.

  Els desnonaments no són un invent de principis del segle XXI. Del temps de la República, en David Sanz ha torbat aquest article que va sortir a la premsa comarcal.
  Es tracta d'un judici, amb data del 1.936, a uns rabassaires que, sembla ser, no pagaven el lloguer.



El Partido Republicano Radical

  Aquest partit apareix l'any 1.908 després de l'excisió de Lerroux i els seus partidaris de La Unió Republicana. El motiu d'aquesta excisió fou l'adhesió que Salmeron va manifestar cap a la coalició Solidaritat Catalana, l'any 1.906.
El PRR de Lerroux que va començar amb una ideologia marcadament d'esquerres i anticlerical, va anar evolucionant cap a la defensa dels interessos econòmics i una ideologia de dretes que els va donar el domini de l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1.909 i 1.911.
  La classe obrera que inicialment els havia recolzat, poc a poc els va negar el seu suport- A més el partit va estar implicat en diferents casos de corrupció i va anar patint diferents excisions en el seu grup.
  Si l'evolució d'una ideologia d'esquerres es va anar transformant en una ideologia de dretes, el que va restar immòbil al llarg de tota la vida d'aquest grup polític va ser la seva lluita contra la cultura i la llengua catalanes i el seu anticlericalisme.
  Amb les eleccions del novembre de 1.933 el partit va obtenir 102 escons, passant a liderar el govern de la República.
  El 6 d'octubre de l'any 1.934, Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern Radical deté el president Companys i suspèn la Generalitat. 
  També ha de fer front a les insurreccions obreres, principalment d'Astúries, que va ser durament reprimida sota la direcció dels generals Franco i Goded.
  Els greus casos de corrupció del partit (fonamentalment l'estraperlo) que seguien creixent, la inestabilitat política que va provocar a tot l'Estat i la seva radicalització cap a la dreta, van aconseguir que a les eleccions del 1.936 aquells 102 escons que havia aconseguit, quedessin en 5. El Partit Republicà Radical ja no es va poder recuperar i, durant la guerra civil, el Bando Nacional, il·legalitza el partit.


  Al poble el partit tenia els seus seguidors. 
  Una família ha volgut compartir amb nosaltres una bandera i una cinta que els va donar un veí.
  Podem veure com la bandera va ser teixida als tallers Jorba de Manresa i que la cinta commemora el dia 8 de setembre com a el dia de Lerroux a Catalunya.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada