dissabte, 30 de novembre de 2013

LA SETMANA TRÀGICA



  L'any 1.909 el govern espanyol inicià la que seria la segona Guerra de Melilla. Sembla ser que el motiu de fons era el descobriment d'unes mines per part d'una societat controlada pel Comte de Romanones, el Marquès de Comillas i el Comte Güell.
  El fet és que es van enviar a una guerra, moguda només per interessos econòmics, moltes lleves de joves i reservistes.
  Cal destacar que la gent que havia d'anar a la guerra pertanyien a una classe social baixa, ja que els qui es podien permetre pagar 1.500 pessetes, quedaven immediatament exempts.

  Van haver protestes populars des del primer embarcament que va sortir del port de Barcelona. Una setmana després ja arribaven notícies de què més de 300 soldats havien caigut al front i la cosa cada cop s'agreujava més.
  El el 26 de juliol  d'aquell any  a Barcelona i a d'altres localitats catalanes es va convocar una vaga general en protesta contra la Guerra de Marroc. La vaga fou tot un èxit. Però hi va haver greus enfrontaments entre els tramviaires de Barcelona i alguns vaguistes. El resultat fou de 2 morts i 11 ferits.
  El ministre de governació, Juan de la Cierva, declarà l'estat de guerra i la suspensió de les garanties constitucionals, cosa que va provocar la dimissió del governador civil Àngel Ossorio.
  A causa de tot això es va crear una situació de caos i desorganització.
  Als dies següents, grups d'exaltats que s'oposaven a aquella burgesia privilegiada i a l'Església que s'havia posicionat en contra dels sindicats anarquistes, impulsant els anomenats sindicats grocs, van començar a incendiar una gran quantitat d'edificis religiosos.
  Com a resposta, les forces de seguretat dispararen contra un grup de manifestants a la Rambla. Això encara empitjorà molt més les coses, es van acabar aixecant barricades pels carrers i es decretà la llei marcial.
  Com que les tropes de guarnició es van negar a disparar contra els manifestants, que consideraven els seus companys, van fer venir tropes de València, Saragossa, Pamplona i Burgos.

  La violència s'estenia arreu del nostre país, produint-se actes vandàlics com el de Sant Vicenç de Castellet, on es van cremar 29 vagons de tren i es van tombar les línies del telègraf.
  També es va cremar l'esglèsia.

  Miquel Vila narra els fets:

  " ... Durant la Setmana Tràgica les fàbriques romangueren tancades per la vaga i foren custodiades per piquets de vaguistes.
  I arribà el fatídic dis en què Sant Vicenç de Castellet va veure's sorprés amb la visita, entrada la nit, d'un escamot de 25 o 30 caps calents de Monistrol de Montserrat, capitanejats per un individu que anomenaven Cubano i que cavalcava a cavall.
El primer Déu-vos-guard que feren fou al cafè Miralles, on tots van veure desmesuradament i van marxar sense abonar llurs consumicions.
  Tot seguit, feren cap a la plaça de la Constitució (avui de l'Ajuntament), on s'hi reuní bona part del poble, ja que ningú creia que aquells forasters fossin el que en realitat, posteriorment donades les seves males accions, demostraren. A la plaça, dalt del cavall, parlà el Cubano i parlà molt bé, fent ressaltar que la vaga es feia com a protesta de la Guerra del Marroc, i que el poble espanyol ja estava cansa d'enviar el seus fills a ésser immolats en una guerra tan llarga, fraticida i inútil. Fins aquí el poble de Sant Vicenç, lluny de pensar altrament, va aplaudir. Fins i tot hi era el meu avi, Faustí Villamayor i Sarasa, que fou assistent del general Prim, i que va donar un Visca la República! la qual cosa li va costar dos mesos de reclusió a la presó Model de Barcelona.
  ... A Sant Vicenç, en aquella època, encara no s'havia instal·lat l'enllumenat elèctric i el poble romania fosc com la gola del llop, portant els visitants algunes teieres enceses i anant armats amb uns garrots, cantaven i victorejaven pels carrers i entraven a totes les tavernes que trobaven al seu pas a prendre l'aperitiu de gràcia.
  Beguts com estaven i després d'haver ocasionats alguns danys materials pel poble, s'encaminaren cap a l'estació del ferrocarril, i al trobar entre les vies alguns vagons carregats de pals enquitranats, bales d'alfals i altres mercaderies, hi calaren foc, causant una tan immensa fogarada que la seva resplendor fou vista pels pobles de la rodalia i causant una pèrdua de molts milers de pessetes.
  El Cubano en el seu estat d'embriaguesa, amb una pistola a les mans, entrà a l'estació i féu a trossos l'aparell de telègraf Morse. 
  Beguts com estaven, van provar d'encendre la caldera d'una màquina de vapor allà estacionada, per a anar a Manresa, però en no poder fer-la arrancar, van dessistir de les seves intencions.
  ... Dies després va saber-se que la Guàrdia Civil, a la vila de Monistrol, féu una batuda, detenint al tristíssim  Cubano, entre d'altres i que alguns es feren escàpols..."

  En aquells moments, l'alcalde era en Joan Calsina i Padró, qui convocà immediatament un ple de l'Ajuntament. Van enviar el sometent, format per 15 o 20 homes i encapçalat pel fill de l'alcalde, en Josep Calsina. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada