dimarts, 24 de desembre de 2013

ÈPOCA IBÈRICA

  Hi ha indicis d'assentaments de població a les rodalies del poble que daten de l'època ibèrica.

BOADES

 En fer les excavacions per a recuperar el sepulcre romà, situat a la propietat de Cal Cadevall (Castegalí) es va trobar que sota el sepulcre romà s'hi havia construït un altre sepulcre amb anterioritat. Era un sepulcre ibèric. Les restes que se'n van trobar són al Museu de Manresa.

  En les excavacions que, a la tardor del 1.984, va dur a terme Miquel Cura, va descobrir tres sitges curulles de material ibèric del segle II a.C.

  A la sitja n. 1 s'hi trobaren les peces més interessants:


 Un Kalathos amb restes de pintura.






                   Miquel Cura (1.946 - 2.002)








Un bol de ceràmica grisa ibèrica.
Una gerra obrada també de terrissa grisa; material força ben conservat. 



  Una patena.



A la mateixa sitja també s'hi van trobar ossos d'animals (mandíbules i extremitats).
  Les 3 quartes parts superiors de la sitja n.2 s'havien omplert amb pedres, però a sota d'aquestes s'hi trobaren bocins ceràmics i ossos de senglar, així com una gran llosa circular, ben tallada que podia haver estat la tapadora d'aquest dipòsit.

  A la sitja n. 3 el primer nivell era tot de cendres barrejades amb pedres. A sota havia trossos de terrissa.
Sitja n.1 abans de començar les excavacions.

  A la part sud de la ubicació del sepulcre es van fer més sondejos i es van trobar més fragments de terrissa.


  Podeu trobar més informació al treball d'Eduard Sánchez i Campoy, Antoni Daura i Jordà i Lluís A. Guerrero i Sala (autors de les fotografies anteriors), en aquest enllaç :

 http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8435/qmem234_web.pdf?sequence=43

i també al llibre "El Jaciment Iberoromà de Boades" de 1.987, publicat per Dovella i del mateixos autors.

BÒBILA VIDAL
  Al camí del Clot del Tufau havia hagut una bòbila.
  El dia 7 d'agost  del 1.934, a uns cinc metres de fondària s'hi va descobrir una sepultura, entre les pedres que la cobrien es van trobar un fragment de sílex atípic.
  L'excavació va anar a càrrec de Valentí Santamaria i de Lluís Rubiralta (membres del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa).
  L'estrutura de la tomba era molt simple. Estava excavada directament a terra i coberta amb quatre lloses desiguals. Al voltant s'hi va trobar una capa de terra cremada.
  L'esquelet reposava encongit, de costat i amb les cames doblegades. El seu estat de conservació no era pas dolent, però no es va recuperar.   
  Aquesta troballa va ser estudiada detingudament per en J. Colominas, qui després en feu un resum de les seves observacions en la publicació "Ampurias" l'any 1.940.


 Imatges de la bòbila Vidal.
Arxiu Miquel Vila.

  Imatges de la bòbila Vidal.
Arxiu Miquel Vila.
 Imatges de la bòbila Vidal.
Arxiu Miquel Vila.



  Article publicat a la Revista Castellet, número 44, l'agost del 1.949.
  En ell, Miquel Vila i Villamayor comenta les troballes arqueològiques del poble.



PASSEIG DE LA PAU
   El dia 6 d'octubre del 1.933, mentre s'estava construint una cisterna al Passeig de la Pau, prop del cementiri (a la casa de la família Claramunt), s'hi va descobrir una sepultura neoeneolítica. 
  L'excavació va anar a cura d'en Valentí Santamaria i Lluís Rubiralta. La fossa es trobava a 1,80 metres de fondària i formava una cavitat quadrangular de 1,30 m. per 0,75 m. , excavada a terra sense lloses de protecció, però amb dues com a coberta.
  Al fons s'hi trobà l'esquelet d'una dona en posició supina i les cames arronsades. Sembla ser que es tractava d'una dona d'uns 70 anys i d'estatura baixa.
  Al voltant del seu coll  portava un collaret de calaïta (15 peces en forma d'oliva i 23 discoïdals). 



  Al costat de la dona s'hi van trobar: 
un petit fragment de ganivet de sílex marró. 
una destral de basalt polida, de forma triangular (120 mm. de longitud) 
una altra destral trapezoïdal (60 mm. de llarg) 
un gran vas ovoïdal (al costat dret de l'esquelet) de pasta rogenca, base convexa i amb unes nanses a la zona central (330 mm. d'alçada i 226 mm. de diàmetre a la boca) 
una petita tassa de pasta negrosa amb una nanseta (65 mm. d'alt 90 mm. de diàmetre de boca i 70 mm. de diàmetre de base) 

  Tot plegat va passar primer a la Secció Arqueològica del Centre Excursionista de Montserrat, de Manresa i, posteriorment, al Museu de Manresa.  

CASTELLET
  "L'any 1.957, uns obrers de la Bòbila Vidal, traient terres al peu de la muntanya de Castellet, cap al migdia, de la citada indústria, descobriren unes sepultures amb lloses, sense adornaments, ni inscripcions. La particularitat de les mateixes, és que s'adeient a les descobertes al 1.884, al costat de l'ermita i a quasi mitja costa. En Sarret i Arbós defineix la zona com a cementiri de Castellet i diu que, segurament, hi enterrarien la família del senyor i els seus vassalls.
  No obstant, l'historiador mossèn Montanyà, en la seva obra, en parlar de dites sepultures, té els seus dubtes; creu que probablement eren enterraments d'un primitiu poblat ibèrico-romà, establert a Castellet."
                                                                                        Miquel Vila i Villamayor
  
LA PEDRA DE LLAMP
  A l'antiguitat, la gent del camp creia que la volta del cel era pètria i que, de tant en tant, escrostonava i en queia alguna pedra. Aquestes pedres tenien la virtut (creien ells) d'amulet preservatiu, de calmar les tempestes i evitar que caigués un llamp.
  Algun cop es pot tractar d'algun fragment de meteorit, però en la major part dels casos aquestes pedres són destrals neolítiques, que els pagesos han trobat al llarg dels anys a  la superfície dels seus terrenys.
  Acostumaven a amagar-les entre les bigues o les teules de les cases.
  També se'ls havia atribuït propietats guaridores com ara facilitar els parts. Per aquesta raó els pagesos les buscaven amb avidesa i gràcies a això, actualment s'han pogut recollir moltes d'aquestes pedres prehistòriques.
  Aquesta és una pedra de llamp, trobada a les rodalies del poble i que pertany a l'Arxiu de Miquel Vila.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada