diumenge, 1 de desembre de 2013

època medieval 1 - Sant Pere de Vallhonesta

SANT PERE DE VALLHONESTA (Església romànica)

1. INTRODUCCIÓ
2. DESCRIPCIÓ : planta, absis, façana sud, façana nord, interior i cementiri.
3. RESTAURACIÓ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
4. IMATGES


1. INTRODUCCIÓ
  Església romànica, amb un campanar d'espadanya que data, segons sembla, del segle XI o XII. És l'únic exemplar d'aquest gènere a Catalunya.
    Trobareu més informació sobre l'edifici a les cròniques que Xavier Sitjas va publicar l'any 1.955.
  A la revista Castellet es van publicar aquests articles:  


Castellet, número 14, 
 abril del 1.948.


Castellet, número 15, 
 maig del 1.948.


Castellet, número 16.
juny del 1.948.

 2. DESCRIPCCIÓ


  L'església de Sant Pere de Vallhonesta es troba a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió i dominant el petit enclavament dels masos de Vallhonesta. És una església construïda al segle XII a partir d'obres anteriors (segle XI i probablement preromànic).

Esquema de planta i façana 
de Sant Pere de Vallhonesta.
  L'edifici d'una sola nau, amb l'absis a llevant, decorat amb cinc grups d'arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d'arc de mig punt i doble esqueixada, cobert amb volta de quart d'esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit. 

ABSIS




















Cedides Núria Puértolas.



CAMPANAR

  L'element més singular és el campanar que es troba a ponent. Forma quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte el mur de l'església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles. En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha unes espitllera central. 

Cedida Núria Puértolas.

FAÇANA SUD

ESCALES

 Per a accedir a aquest campanar, es pujava per unes escales adossades a la façana sud. La teulada, a dues aigües, tenia un passadís en lloc de carena, per anar des de les escales al campanar.
  Es va aprofitar l'espai de la part baixa de l'escala per a posar-hi nínxols.

 Antiga porta d'accés al campanar.
Arxiu Miquel Vila.

En aquesta imatge dels anys seixanta podem veure la gent 
asseguda a les escales de la façana sud.
Arxiu Ricard Gomis.

Restes de l'antiga construcció.
Cedida Núria Puértolas.

A la dreta de la imatge, ubicació de l'antiga escala i nínxols.
Cedida Núria Puértolas.


 PORTA

  La porta d'entrada s'obre al mur de migjorn, amb d'arc de mig punt adovellat, que va ser re-oberta en la restauració entre 1954-55.
  A les dovelles hi podem observar, gravats, alguns símbols medievals.



Cedides Núria Puértolas.


  A mà esquerra de la porta, la gent del Centre Excursionista hi va instal·lar un banc. Com a curiositat, comentar que la llosa que el cobreix pertany a l'antic festejador que hi havia a la façana nord de Cal Campaner.

Cedida Núria Puértolas.

FAÇANA NORD

 Al mur de tramuntana hi ha l'afegitó d'una sagristia també tardana a la que s'accedeix a través d'una porta des del costat esquerre interior de l'absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament amb una altra volta recolzada sobre dos arcs de reforç adossats interiorment als murs de la nau, per això l'interior és força més estret que l'exterior. 



















Exterior i interior de la sagristia.
Cedides Núria Puértolas.


INTERIOR

 A la part final de l'església hi havia un cor modern al que s'accedia per una escala al costat de la porta. 
  A l'interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i l'altre a Sant Josep.
  Amb aquesta construcció es va eixamplar un tros de la façana sud, cosa que encara es pot apreciar.

  A l'interior podem observar el sostre que era de coberta de fusta i teulada, però que està totalment restaurat, simulant una volta de canó.
  L'antic sostre de fusta va haver de ser restaurat i refet en diverses ocasions. Cal recordar que la il·luminació era amb torxes i, amb l'acumulació del sutge, aquest tipus de cobertes eren molt propenses als incendis.


Cedida Núria Puértolas.


  En les obres de reconstrucció que va dur a terme el Centre Excursionista, en excavar el terra, prop de l'entrada es van trobar restes de ceràmica i alguna caixa.

  La Generalitat va exigir treure la filera de pedres interiors que es van col·locar en tapiar la porta oest, per tal que restés el record històric de l'obra.


Interior de la façana de ponent.

Cedida Núria Puértolas.

  En cavi, van fer desaparèixer el confessionari que es trobava a la façana nord, a tocar de l'absis.
Ubicació de l'antic confessionari.
Cedida Núria Puértolas.

  L'interior conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre al ser decorada i pintada de nou el 1884.





























Cedides Núria Puértolas.

  L'actual llosa que fa d'altar és una pedra cedida per la família Moratones-Ponsa.
  Al damunt hi trobem una imatge de Sant Pere.

Cedida Núria Puértolas.


  Al costat de l'altar, com veiem a la imatge anterior, hi ha un banc de fusta que formava part del mobiliari de l'ermita.

Cedida Núria Puértolas.


  Darrera l'altar hi trobem una antiga creu, penjada a la paret.


Cedida Núria Puértolas.



  Es van poder recuperar els antics canelobres que hi havia a l'interior de l'ermita, gràcies a un veí els va guardar a casa seva. En fer la reconstrucció, els va oferir a la gent del Centre Excursionista que els van restaurar i reformar com a llums elèctrics.



Cedides Núria Puértolas.

  A l'interior de l'ermita també hi podem trobar un sarcòfag romànic de pedra que, antigament, era a l'exterior.

Sarcòfag a l'exterior.
Arxiu Miquel Vila.

 
 Sarcòfag a l'interior.
Cedida Núria Puértolas.


  Recolzada al sarcòfag ( i en espera d'una millor ubicació) hi trobem actualment la pica de la cuina de Cal Campaner.

Cedida Núria Puértolas.


   L'antiga pedra de l'altar es troba, actualment, a l'exterior de l'ermita.

Cedida Núria Puértolas.


CEMENTIRI

  Davant mateix d'aquesta façana d'entrada, hi ha un petit jardí que havia estat part del cementiri de Sant Pere de Vallhonesta i on encara hi podem trobar, al terra, alguna llosa funerària.

 Cementiri.

1.808 Llosa de la família Cantaserra.

1.737 Llosa de la família Marcet.
Cedides Núria Puértolas.

Imatges de l'últim enterrament a Sant Pere.
Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.
1.953, octubre.
Revista Castellet, número 105.

  El mes de juny del 1.955, a la revista Castellet, es publicava aquest recull:





3. RESTAURACIÓ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET


  
  L'any 1.952 es va crear la Comissió Pro-Restauració de l'Ermita de Sant Pere de Vallhonesta. Aquesta comissió va obrir una llibreta d'estalvis amb la quantitat de 1.115 pessetes per tal d'aconseguir fons econòmics per a aquesta fita.
                                                                 Llibre 50 anivers. Del Centre Excursionista.

  En crear-se el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet, l'any 1.954, una de les seves prioritats va ser l'arranjament de l'ermita de Sant Pere. Les obres fetes amb el treball voluntari dels socis del centre van trigar alguns anys, però el resultat ha estat espectacular.
  L'any 1.955, el dia 20 de febrer,  en Josep Vilaseca és nomenat pel consell directiu del Centre, representant de la comissió Pro-restauració. El mes de maig d'aquell any comencen les obres.
  Des del Centre Excursionista es remarca el gran ajut que van rebre del sallentí, Ramon Camprubí, qui va assessorar i aconsellar en tot moment.
  Els companys del Centre Excursionista i un grup de veïns del nucli de Vallhonesta es posen a treballar de valent en les obres de restauració.
 El primer projecte va ser el de consolidar el campanar, arranjar la teulada, tancar el portal de ponent i recuperar el portal original a la façana sud.

  Un dels primers treballs va ser el de tapiar la porta que s'havia obert a la façana de ponent i recuperar l'antiga entrada de la façana sud.

Cedida Jaume Fontanet.

  La raó de la porta de ponent podria haver estat l'ampliació de l'ermita amb la construcció del cor alçat, adossat a la façana. La porta nova quedava just sota del cor.


Arxiu Ricard Gomis.

  L'administració no va deixar tapiar del tot la part interior d'aquesta façana, durant la reconstrucció, per creure convenient preservar els rastres de l'antiga porta. Per això, actualment, s'hi pot observar les traces de l'antiga obertura.
  En canvi, sí que es va fer tapiar l'espai que ocupava l'antic confessionari que es trobava a la façana nord, just al costat de l'altar.


  Es va començar a restaurar el campanar i la teulada de l'església.

   Com que ja no hi havia campaner que hagués de pujar a la teulada per a tocar les campanes, es van suprimir les escales adossades a la façana sud que arribaven a la teulada de l'edifici, així com els nínxols que s'hi havien col·locat a sota.
  En la següent imatge podem veure l'aspecte del conjunt abans de començar les reformes. Si ens fixem, veurem que a la façana sud de l'ermita no hi ha la porta, però sí les escales que donaven accés a un estret passadís, al centre de la teulada, que arribava al campanar.


1.955,  abril.
Revista Castellet, número 123.

1.955 agost.
Revista Castellet, número 127.

Arxiu Ricard Gomis.
Detall de la imatge anterior..

  L'any 1.958 es va col·locar l'altar nou. Les dues pedres que el composen es van pujar amb carro (el carreter Guillamon) fins a Cal Noguera. La resta del camí, fins a l'ermita, amb l'ajuda d'animals.
  L'any 1.965 s'instal·la dins l'ermita el sarcòfag que havia l'exterior, per tal de preservar-lo.
  L'any 1.983 queda totalment arranjada la teulada i es comencen a picar les parets exteriors.
  L'any 1.985 la gent del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet segueix amb la reforma de l'ermita de Sant Pere.
  Comencen els treballs d'enderrocament del cor, reforçar l'entrada a la sagristia amb bigues de ferro, reconstrucció de la base de l'arc former, reforma del campanar d'espadanya (amb la col·locació de dues lloses per fer una coberta a doble vessant).
  Aprofitaven els dies festius per a treballar voluntàriament en el projecte.
  Ens han cedit els plànols  de l'ermita on es reflecteix el projecte.

 Façana de llevant, amb l'absis i l'afegit de la dreta.

 Façana nord i afegit (sagristia).

 Façana de ponent ja sense la porta.

Façana sud amb l'entrada recuperada.

 Interior vist des de la façana sud.

Planta d'una sola nau, amb absis.



Voluntaris del Centre treballant en el projecte.
Arxiu Ricard Gomis.

 L'any 1.988 'acaba de repicar el mur de ponent i es refan les juntes.

 Des del Centre Excursionista es vol retre homenatge a tots aquells que, desinteressadament, van treballar de valent per poder dur a terme aquesta important restauració.

MEMBRES DEL CENTRE EXCURSIONISTA

Albert López i Atienza
Marc Sanmartí i Guardiola
Manuel Luís i Tatjé
Antonio Núñez de Arenas i Antolín
Ricar Gomis i Preñanosa
Juli Fabregat i Oliva
Jordi Guardiola i Bach
Àngel Fernández i Atienza
Lluís Claret i Soler
Josep M. Matias i Núñez de Arenas
Francesc López i Atienza
Josep M.  Lozano i Gibert

ASSESSORS

Ramon Camprubí i Agulló (assessor tècnic)
Albert Farràs i Garriga (assessor tècnic)
Joaquim Bou i Riu (constructor)
Francesc Fuentes i Amador (constructor)

COMISSIÓ DE VEÏNS DE VALLHONESTA

Manel Ambrós i Balart (Cal Martí)
Juli Fabregat i Oliva (Cal Jeroni)
Lino Fumaz i Gràcia (Cal Peret)
Santiago Bugatell i Prunés (Mas Marcet)
Jacinta Carreras i Puig (Cal Sala)
Teresa Serra i Pladellorens (Ca l'Ambrós)
Joan Casajuana i Jaumeandreu (Mas Rubió)
Ramon Carreras i Puig (Cal Peret)
Jaume Ambrós i Balart (Can Jan)
Pere Ambrós i Balart (Cal Ambrós)
Francesc Felices (Cal Testagorda)



4. IMATGES CONJUNT ARQUITECTÒNIC


Anys cinquanta.
Arxiu Miquel Vila.

  Principis dels anys cinquanta.
Cedida Josep Bach.

  Principis dels anys cinquanta.
Cedida Josep Bach.

Anys seixanta.
Cedida Ricard Gomis.

 Anys seixanta. Campanar d'espadanya.
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya.

  Anys seixanta. Campanar d'espadanya.
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya.


 Anys seixanta. 
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya.


Anys vuitanta.
Cedida David Bricollé.

 Cedida Joan Baptista Costa.

Cedida Joan Baptista Costa.

 Cedida Joan Baptista Costa.

Cedida Joan Baptista Costa.


CAMPANAR
 Principis dels anys cinquanta.
Cedida Josep Bach.


 Principis dels anys cinquanta.
Amb Joan Subirana.
Cedida Josep Bach.


 Arxiu Miquel Vila. 

 Arxiu Miquel Vila. 



 Cedida Joan Baptista Costa.


ABSIS
 Principis dels anys cinquanta.
Cedida Josep Bach.

Anys seixanta. Absis.
Família Cuyàs. Institut Cartogràfic de Catalunya.


Detall finestra.
Centre Excursionista de Catalunya.


Arcs llombards de l'absis.
Cedida Joan Baptista Costa.


 Altar
Cedida Martí Llinares.

Interior de l'església.
Cedida Martí Linares.


Altar.
Cedida Sílvia Forns.


Pila baptismal.
Cedida Sílvia Forns.


DETALLS



 Arxiu Miquel Vila. 

Sarcòfag romànic.
Arxiu Miquel Vila. 

 Cedida Martí Linares.

Pila.
Cedida Martí Llinares.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada