diumenge, 1 de desembre de 2013

època medieval 2 - Sant Jaume de Vallhonesta


SANT JAUME DE VALLHONESTA
  Al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet podem trobar-hi l’ermita i l’antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, encara que antigament havia format un terme propi. Situat a la carena a 485m, separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara.
  Trobareu la informació detallada als reportatges de David Sanz a "El Breny" n. 299 i 300
    El Breny n. 299  http://www.elbreny.com/breny299/index299.htm
    El Breny n. 300   http://www.elbreny.com/breny300/index300.htm
  Si voleu més informació sobre els racons més amagats i de la història de Vallhonesta, podeu consultar la revista Dovella (número 83-84 / primavera-estiu 2004) on hi trobareu un extens treball d'en David Sanz titulat "Vallhonesta, memòria viva" amb fotografies d'Alfons Plans i Jordi Largo, tots ells membres del Col·lectiu El Breny. 
L'HOSTAL
  Encara que hi ha l’ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral (imatges de les fites cedides per Martí Linares), que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX) Els primers documents sobre l’hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. En un cadastre del segle XVII Constava que les quadres de l’hostal podien acollir fins a 70 mules, que ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.
  Durant la guerra del francès l’hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i els seus municipis propers. El 4 d’abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos, que després d’haver assaltat Manresa, fugien. L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l’hostal, que va necessitar rehabilitació.
  Durant la postguerra, Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l’activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.

  El mas va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després, en ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i va ser encara més deteriorat per l’incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l’hostal constituirà un conjunt de runes civils. De les runes, es pot identificar els portals d’acer (un en direcció Manresa i l’altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.
  L'hostal de Sant Jaume va ser incorporat al municipi de Sant Vicenç durant la dècada de 1.840 a 1.850.
  L'església també fou coneguda com a Sant Jaume de l'Erm.

LA FESTA DEL PANELLET
  Tot i celebrar-se actualment a l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, els orígens d'aquesta festa es situen a Sant Jaume on, el dimarts de setmana santa, per a celebrar la festa dels difunts, el propietari del mas repartia pa cuit per als pobres a la seva ermita. L'any 1692, el bisbe de Vic va demanar a Bernat Marcet, amo del mas, que la celebració tingués lloc a l'església de Sant Pere, ja que la de Sant Jaume no disposava dels ornaments adequats.
  Trobareu més informació en l'article de David Sanz de "El Breny" n. 300 



  Històries curioses:

  Un fet acreditat per actes judicials va deixar constància que el 1595 ja es produïen "accidents de trànsit" al camí ral. El 16 de maig d'aquell any un traginer de Lloret, Jaume Sabaterm portava cap a Manresa dues mules carregades de sardines. Quan ja havia superat el coll Davi i s'acostava a un pi on habitualment es penjaven bandolers, va coincidir amb un altre viatger que, dalt un cavall, anava en direcció oposada; cap a La Barata.
  Era difícil que els dos grups poguessin passar al mateix temps per una part estreta del camí i, per obrir-se pas, l'home del cavall va fer una empenta a una de les mules, que va caure per un cingle, arrossegant també al seu propietari. Tots dos van quedar ferits, però van poder arribar fins a Sant Jaume de Vallhonesta. Allà el traginer va demanar a l'hostaler que anés a buscar el cova ple de sardiners que li havia caigut pel cingle a la mula ferida. Però ja no hi havia res:  la resta de viatgers que havien passat per la zona de l'accident havien baixat pel cingle i s'havien endut les sardines.
  Una altra de llegendes és dels nostres temps. Es refereix a l'existència de la mítica serp amb cabellera entre les runes de l'hostal. La part de realitat d'aquesta llegenda és que alguna vegada alguns excursionistes han patit un ensurt al tafanejar les runes de l'hostal i trobar-se una serp.

 Principis del segle XX.
Arxiu Miquel Vila.

1.930
Arxiu Miquel Vila.

Arxiu Miquel Vila.


Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.
Anys cinquanta.

Arxiu Ricard Gomis.


  Sembla ser que, amb els anys, l'hostal es va tancar i l'ermita va quedar abandonada. 
  Com que l'edifici era gran i tenia un munt de teules a la teulada, més d'un espavilat les va usar per a arranjar les de casa seva, amb la qual cosa l'antic hostal, sense la protecció de la coberta, i si a això li sumem l'incendi que va patir l'any 1.985, es va anar deteriorant fins arribar a quedar en el lamentable estat que ara es  veu.

CONJUNT ARQUITECTÒNIC



Cedides Núria Puértolas.




Cedides Joan Baptista Costa. .



           Cedida Núria Puértolas.                                                                           Cedida Joan Baptista Costa.

Aquesta imatge és uns 15 anys més antiga que l'anterior.
S'hi pot veure el mur de la dreta que ara ja no hi és.
Cedida David Bricollé.

Cedides Joan Baptista Costa.




Cedida David Bricollé.


Cedides Joan Baptista Costa.


Cedida Núria Puértolas.

ERMITA
Ermita cap al 1.960
Arxiu Miquel Vila.

Ermita cap al 1.960
Arxiu Miquel Vila.


1.979
Imatge de C.J. Guiu


Ermita
Cedida Nati Luna.


Interior de l'ermita.
Cedida Martí Linares.
Altar
Cedida Martí Linares.
DETALLS DEL CONJUNT

 Cedida Joan Baptista Costa.
Cedida Martí LInares.
Cedida Joan Baptista Costa.
Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Nati Luna.
 Cedida Nati Luna.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Nati Luna.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Nati Luna.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Joan Baptista Costa.
Cedida Núria Puértolas.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Joan Baptista Costa.
 Cedida Joan Baptista Costa.
  Cedida Núria Puértolas.
 Cedida Núria Puértolas.

La font de Sant Jaume de Vallhonesta.
Cedida Sílvia Forns.

 Tot i que el mas ja no existeix, tenim una rèplica aproximada de com deuria ser a Castellbell i el Vilar. Es tracta de Cal Viladoms de Baix. És una història curiosa que podeu trobar al Breny,
en un escrit d'en David Sanz,   http://www.elbreny.com/breny305/reportatge305.htm

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 


Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada