diumenge, 1 de desembre de 2013

època romana 1 - la torre del Breny

LA TORRE DEL BRENY
  Tot i no pertànyer al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, aquesta torre sempre ha estat un símbol emblemàtic del poble per la seva ubicació al marge esquerre del riu i la seva proximitat.
  Actualment és un edifici en forma de temple de planta quadrada, d'uns 10 metres de costat i 3 d'alçada.

  Fou construïda pels romans cap al segle III. El més segur és que fos un monument funerari per a gent benestant, ja que no tothom podia permetre's de ser enterrat en aquestes condicions.
  Es creu que la vil·la trobada a Boades podria ser d'algun personatge important de l'època. Les lleis romanes obligaven a ubicar els monuments funeraris apartats dels llocs habitats, però prop de les vies de comunicació. Així doncs, la torre del Breny, per les seves característiques i ubicació (prop de la que es creu Via Laietana), podria presidir una necròpoli de la zona i estar relaciona amb el nucli romà de Boades.
  Fet de pedra i amb parets molt gruixudes, va resistir molt bé el pas del temps.
  Hi ha qui diu que, si no hagués estat malmesa, podria ser tant o més important que la Torre dels Escipions de Tarragona.
  Se suposa que aquest podria ser el seu aspecte original.
  Al segle XVIII, l'any 1.776, es van aprofitar les seves fortes parets en l'edificació d'un petit mas, quedant integrada com a part de la vivenda. Se sap l'any perquè es va trobar una llosa on s'hi llegia: "DOCTOR IGNASI OTZET, 1.776"; la qual cosa fa pensar que aquest podria ser el propietari de la finca.
  Per sort existeix el testimoni d'un historiador francès ( A. de Laborde ) que va visitar la torre al 1.805, quan encara lluïa amb tota la seva majestuositat i en va fer una descripció completa.
  Gràcies a aquesta descripció, sabem que a la part superior del costat oest, s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua, acompanyada de dos lleons i motius vegetals.
  Hi ha uns dibuixos que ens poden donar una idea del seu aspecte. 
  El primer és fet pel mateix Laborde.


  Aquest segon dibuix és de l'any 1.878, realitzat per F.Parera.

Cedit David Bricollé.

  Al la torre hi havia un encaix per a una inscripció funerària. No se sap com deuria ser aquesta inscripció, ni tan sols la seva forma. Hi ha moltes hipòtesis contradictòries sobre el tema.
  A de Laborde comenta que hi ha una llegenda que diu que, durant la Guerra de Successió, un oficial anglès se la va endur cap al seu país.

  Al 1.867 l'hisendat manresà Miquel Cots va comprar molts terrenys del poble i de la Torre del Breny per a poder edificar la seva indústria tèxtil (després Cal Soler) i poder construir la resclosa i el canal per a la fàbrica.
  Per poder fer la resclosa al riu i estalviar-se diners se li va ocórrer treure les pedres de la Torre.
  És per això que l'antiga torre que, se suposava tenia dues plantes i feia una alçada de 10 metres, va quedar reduïda fins la meitat del primer pis.
  Les pedres encara són a la resclosa.
  Un cop feta l'obra, aprofitant el que quedava de la torre, hi va edificar un mas. 



Revista El Breny.

Del llibre Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Revista Reflejos.
Editada per Cal Soler.

Cedida Família Cuyàs.


En Miquel Vila parlant amb un senyor.
A la dreta es veu la base de la torre amb el mas damunt.
Arxiu Miquel Vila.

   Cap a l'any 1.960, venuts els terrenys de la Torre del Breny, la nova empresa féu enderrocar la casa agrícola, deixant a la vista l'actual estructura de la torre, és a dir, el poc que havia pogut sobreviure del gran monument.
  Trobem escrits en diferents publicacions del poble:




Reflejos.
Butlletí informatiu publicat per la fàbrica Cal Soler.

Miquel Vila.
Revista Castellet, números 18 i 19.
Juliol del 1.948.



Revista El Breny.
A la dreta, monogràfic de Carles Cid.

  LA LLEGENDA DE LA TORRE DEL BRENY, CONEGUDA POPULARMENT COM A TORRE DELS DIMONIS.

  Diu la llegenda que  ja fa molt i molt de temps,els manresans que vivien prop del riu Cardener, per allà on és el pont vell de Manresa, per la nit no podien dormir a causa d'uns forts i estranys sorolls.
  Possiblement aquests sorolls els feia el riu quan baixava molt crescut, però la llegenda diu que els provocaven un grup de bruixes, les quals, amb els seus encanteris, feien rodolar grans pedres riu avall amb el propòsit de fer-les arribar a la confluència entre els rius Cardener i Llobregat.
  Quan les van tenir totes a lloc, hi van alçar un edifici per al seu estimat, el dimoni.
  Llavors només sentien el soroll de les pedres rodolant, també se sentien els crits de les bruixes avisant el dimoni que ja tenia el monument acabat.
  I cridaven els dimonis tot cantant:

  Bruixa de mal seny!
  Ja és acabada la Torre del Breny!

  Una altra de les llegendes ens explica que el monument el va construir en una sola nit un diable molt savi, ajudat  per una amiga que li duia les pedres que li feien falta.
  L'endemà, mentre la vella amiga duia a l'espatlla una de les grans pedres, el diable li va dir amb veu de tro:

  Seny!
  No t'has adonat que ja s'ha acabat la Torre del Breny?
  
  I diuen que la vella es va quedar amb un pam de nas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada