diumenge, 1 de desembre de 2013

època romana 2 - Boades: el sepulcre romà

BOADES: EL SEPULCRE ROMÀ

 NOTA: Per accedir a Boades cal agafar la carretera del Pont de Vilomara a Sant Vicenç de Castellet i desviar-se pel trencant que indica "Raval de Boades".
També s'hi pot anar a peu des de Sant Vicenç de Castellet, passant per la urbanització on hi ha la Torre del Breny.
  
  Pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Castellet, al terme municipal de Castellgalí. Es troba ubicat en la propietat del mas Cadevall.
  Des d'antic es té coneixement de l'existència de restes romanes a la zona, però el primer escrit que s'ha trobat que hi fa referència data de l'any 1.917. És una carta que A. Duran i Sanpera, adreçada a l'antic arxiver de la ciutat de Manresa, Joaquim Sarret i Arbós, on li comenta que després d'una excursió per Boades i la Torre del Breny, pot afirmar que efectivament allò eren restes d'una important estació romana.
  Les primeres excavacions arqueològiques del  sepulcre romà a Boades daten dels anys 1934-35 en una vinya. 


Estat del sepulcre abans de 1.934
Arxiu Miquel Vila.

De fet, el jaciment de Boades és conegut des de principis de segle vint encara que se’n va donar major ressò gràcies a les excavacions dutes a terme als anys trenta per part del Centre Excursionista Montserrat de Manresa i l’arranjament del sepulcre per part de l’entitat barcelonina Amics de l’Art Vell. Actualment les restes arqueològiques de Boades es poden visitar al Museu de Manresa.
Mossèn Valentí Santamaria, capdavanter de la secció arqueològica d'aquest Centre Excursionista és qui es va posar en contacte amb l'entitat Amics de l'Art Vell.

"Abans de la seva restauració, damunt del monument hi havia una gran quantitat de terra i pedres, restant completament abandonat i en pèssimes condicions. Servia de barraca d'estris a la casa de Vall Vilaramó. Poc va faltar per trobar el sepulcre enderrocat; el seu propietari volia ampliar la pallissa construïda a la part nord. Van fer-se les gestions necessàries per la compra de l'usdefruit i el compromís que mai més s'atemptaria contra la seva integritat...
... Totes les parets de dins i de fora, es coneix que havien estat arrebossades. La solera i cornisa de l'entorn, encara revelen les seves primitives línies arquitectòniques, gràcies a haver-se pogut restituir per la triple filera de rajoles. En practicar-se una excavació per tal de trobar una possible resta que indiqués el nivell de l'antic paviment, sota un gran arreplec de terra i pedres, foren trobats, amb sorpresa, una fossa longitudinal, un sitjar, d'estil autènticament ibèric.
La fossa i el sitjar estaven compostos per quatre cavitats, donada la particularitat que part de la fossa i una sitja penetraven sota el fonament del sepulcre, indicant això la seva procedència anterior a l'erecció del monument.
La fossa era neta, i les sitges havien estat netejades de les cendres, testos i altres materials que solien contenir quan estaven destinades a la sepultura, almenys dues vegades; segurament que la primera va fer-se quan la construcció del monument, i la segona en l'edat mitjana, com ho demostren les troballes d'alguns fragments de tègula i ceràmica romana en el seu interior.
En la part exterior, prop del sepulcre, també es trobaven un parell de sitges iguals a les descrites, en les quals, entre la terra i les pedres, aparegueren testos i àmfores romanes.
Tenim, doncs, un lloc ocupat, primerament per una necròpoli ibèrica, i al venir la romanització, seguiren fent-hi enterraments.
És versemblant que un ric romà, establert probablement al lloc, es féu construir aquesta gran sepultura. Sembla que a la part oest hi havia l'entrada primitiva del mausoleu, que desapareixeria a l'ocasionar-se esvorancs i nafres produïdes pel temps i les greuges dels homes. Per unes arrencades, que no semblen procedents de la construcció d'origen, suposem que existia una làpida amb la dedicatòria del monument o del nom de la família que allí dipositava els seus difunts"
                                                              "CASTELLET" n. 20 14 d'agost de 1.949


  Juntament amb el sepulcre havia existit una vil·la romana, però les seves parets, malauradament van ser desmuntades en la seva totalitat per aprofitar el camp.
Considerat com un dels prototipus d’edificis funeraris romans a Catalunya, el sepulcre es caracteritza per haver estat una petita cel·la o cambra de planta quadrada, lleugerament rectangular, que forma part de la vila romana de Boades. Pel que fa a la seva estructura, l’exterior fa 5’1 metres per 5’6, i 3’9 per 3’6 a l’interior. La coberta interior presenta una volta de mig punt mentre que la teulada és a doble vessant. L’alçada total d’aquesta edificació és de 3 metre a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 a la carena del teulat.

Article de Miquel Vila i Villamayor publicat al revista Castellet, número 20, el 14 d'agost de 1.948. L'autor fa referència a la possibilitat que aquesta vila formés part de l'antic nucli romà de Manresa.




EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES A BOADES



Imatge de les excavacions.
Museu Comarcal de Manresa.


El sepulcre després de la seva restauració.
Arxiu Miquel Vila.

        "Durant aquestes excavacions va aparèixer l'esquelet d'una primitiva població. En el terreny del senyor Vilaseca es descobrí una espaiosa habitació acabada en forma d'absis. En una vinya de l'altre costat del camí que mena a la fàbrica dels "carburos" es va descobrir un forn funerari, una necròpolis de sitges, gran nombre de parets i paviments, àmfores i fragments diversos."
                                                                                        " CASTELLET" n. 79 juliol de 1.951
 Excavacions al 1.935
Arxiu Miquel Vila.

 Excavacions al 1.935
Arxiu Miquel Vila.

  La direcció d'aquestes excavacions estava a càrrec d'arqueòlegs i arquitectes com ara C. Ràfols, Puig i Cadafalch, Colominas, Bosch i Gimpera, Joan Roure o J. Simó.
  En Miquel Vila es va fer molt amic del responsable de les excavacions, mossèn Valentí Santamaria. Aquest mossèn acostumava a catalogar totes les troballes que s'anaven fent. En Miquel i ell es trobaven a Cal Roc, Allí hi tenien caixes plenes de fragments de terrissa que el peó de les excavacions, un obrer andalús, els havia portat.
  L'obrer es deia Juan i tenia la família a Jaén. Tot i ser analfabet, mostrava un gran respecte per la feina que feia i en tenia molta cura.
  El mossèn tenia l'assessorament d'especialistes prestigiosos de l'època i hi dedicava llargues estones en la seva catalogació per poder acabar portant les peces classificades al Museu del Centre Excursionista de Manresa.
  Comenta en Miquel Vila que, havent anar algun cop a casa seva, el mossèn li havia ensenyat una gran quantitat de fotografies de les excavacions.
  Entre les peces de terrissa també es van trobar algunes monedes romanes.
  Aquestes pertanyen a l'Arxiu Miquel Vila.                                                  Cal Roc.



  Vespasià (69 - 79)

Antoni Pius (136 - 161)

Marc Aureli (161 - 180)

  Fins l'any 1.936 tots els objectes arqueològics que es trobaven es van dipositar al Museu del Centre Excursionista Montserrat (de Manresa). L'any 1.941, un cop acabada la guerra, es van traspassar al Museu Comarcal de Manresa, del qual n'era director en mossèn Santamaria.
  Les excavacions es van aturar després de la guerra, el mossèn encara va recollir alguna resta de terrissa i alguna moneda, però aviat els pagesos, atesa la gana que es passava en aquella època, van tornar a conrear els seus camps i l'excavació va quedar colgada.
  L'any 1.978, en Miquel Cura va fer un treball sobre aquestes excavacions i, en una recerca personal, encara hi trobà dues copes jòniques, molt ben conservades, que van anar al Museu Comarcal de Manresa.

  L'any 1.984, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat va tornar a posar en marxa la recerca arqueològica davant la casa de Cal Roc, amb els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez.. Es van trobar dues sitges ibèriques, dos forns de terrissaire de l'època romana, vasos romans, una cisterna romana i vàries peces més.

  Trobareu més informació al blog època ibèrica.



"És una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades.
D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Durán i Sanpere.
      A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria, va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigin les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933.
      El sepulcre correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fora del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos."
                                    (article de Joan Escola i Prats del blog Conèixer Catalunya)
Exteriorment les mides son : 5,10 per 5,60 , que es tradueixen a l’interior en 3,90 per 3,60; l’alçada és de 3 metres a l’arrencada de la coberta, i de quasi 5 metres a la carena del teulat. 



  No podem accedir a l’interior que presenta un sòl de grava fina d’uns 3 centímetres de gruix; a la part posterior tenim ocasió de recollir imatges d’un accés – avui tapiat – que vindria a confirmar la divisió interior en dos pisos.
.



  Pel que fa a la semblança externa reproduïm del treball de la Sonia Hernández Martínez

 “ la construcció presenta un aparell força groller, a cavall entre l’opus mixtum vittatum l’incertum, molt lligat per morter i mancat d’ornamentació “. En termes senzills; la major part de les persones no identificarien aquesta edificació com un petit temple funerari romà. Per descomptat, res a veure amb la sumptuositat de la Torre del Breny.
  De la millor manera que podem, recollim imatges de l’indret.
  Sortim força decebuts d’aquesta visita; més enllà de la manca de senyalització, habitual per arreu i no sempre imputable a l’Administració, atès el nombre creixent de brètols, vàndals, i demés ‘tribus urbanes’ que patim, l’accés a l’edifici situat dins d’una propietat privada – utilitzada bàsicament com magatzem - , depèn de circumstàncies aleatòries; que hi hagi algú, que et permeti accedir al recinte, que sàpiga de que li parles, o fins que entengui el que li dius ,...."


       Les imatges següents corresponen al mes de novembre del 2.014. El sepulcre segueix 
    sense cap mena d'indicació pel que fa a la seva ubicació.

Le

 El basament, a diferència de la resta de l'edificació està construït amb pedra.


 L'envolta un petit fossar, també construït amb pedra.

  Cedides Núria Puértolas.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada