diumenge, 1 de desembre de 2013

època romana 3- l'exedra de Boades

L'EXEDRA DE BOADES
  L'any 1.984, després que en Miquel Cura realitzés un estudi, es van començar unes noves excavacions de la zona.
  En podeu trobar tota la informació al treball d'Eduard Sánchez i Campoy, Atonio Daura i Jordà i Lluís A. Guerrero i Sala, que trobareu en aquest enllaç i d'on s'han copiat les imatges següents:
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8435/qmem234_web.pdf?sequence=43






Imatges realitzades durant les excavacions de 1.984.

  "És una cambra de planta semicircular absidial, que es manté parcialment dempeus a la zona posterior dels masos Vilaseca i Cadevall, al costat de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos.
  El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de mida mitjà i petit que es pot identificar com el conegut amb el nom de "opus vittatum". Els carreus són ben tallats i disposat en filades horitzontals. Presenta una finestra de dimensions considerables coronada amb un arc de mig punt fet amb teules i maons de terra cuita, en una paret que assoleix els 4m d'alçada.
  L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix imperial, ben característica a partir del segle III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres amb aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus) o menjar (triclinium).
Observacions: Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.
Hem de situar l'exedra dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del segle XX, per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duràn i Sanpere.
 Puig i Cadafalch, en la seva obra "Arquitectura romana a Catalunya", recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament.
  L'any 1932 va ser la primera vegada que es va fer un estudi arqueològic, dins els context d'excavacions portades a terme a la vila romana de Boades. En Joan Roure feu un dibuix guardat a l'A.H.C.M. en el que es mostra la planta i un sondeig. No es tornà a excavar fins el 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya reprèn el treball, realitzant diversos sondeigs al seu entorn per delimitar les restes i per determinar la seva cronologia (Daura i altres, 1987)."
                                                               (article de Joan Escoda i Prats el 4 d'abril de 2.001)




  Aquestes són imatges del novembre del 2.014. No s'entén que una construcció d'aquesta mena segueixi tan abandonada.




Enllaços referents a Boades, tots dos força interessants.
Documental
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Arxiu/qmem5053.pdf

Pedagògic
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20076/292921

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada