dissabte, 4 de gener de 2014

ESGLÉSIA

  Es tracta d'un església d'estil neogòtic de planta basilical, amb una nau central i capelles laterals comunicades entre si, i absis orientat a tramuntana. 
  En una acta de l'Ajuntament, amb data de l'1 de març de 1.872, es recull la sol·licitud del mossèn per tal que s'ampliés l'antiga església romànica havia quedat insuficient per al creixent nombre de feligresos del poble. Començaven a funcionar les indústries i ja teníem el tren, així que el cens del poble havia augmentat considerablement.
  En aquell ple s'acorda aprovar les sol·licituds del mossèn d'ampliar l'església i de traslladar el cementiri. 

  Transcripció de l'Acta:
    "En el pueblo de Sant Vicente de Castellet a primero de Marzo de mil ochocientos setenta y dos. Reunido el Ayuntamiento del mismo con los individuos que componen la asamblea de asociados y demás vecinos que han concurrido anotados al margen (a l'acta apareixen els noms de tots els assistents, al marge) bajo la Presidencia del Señor Alcalde D. Domingo Bach y asistencia del Rdo. D. Ramon ..... , se hizo presente que promovida la reunión de fondos por medio de una inscripción voluntaria con el objecto de ensanchar la Iglesia de este pueblo y trasladar el cementerio contiguo a la misma a otro parage más aproposito, era preciso contar con la parte del terreno propio del común de este pueblo que comprende el parage que se designa como la plaza, si bien solo lo es en el nombre por no haber más que la forma y con espacio que con ventaja pueda serbir para la construcción de la Iglesia del todo indispensable para la concurrencia de los fieles pues que con el aumento de la poblacion no reune la que existe las condiciones de capacidad combeniente. Enterados los concurrentes y puesta la propuesta del Rdo. Parroco a deliberación se acuerda por unanimidad ceder para la construcción de la nueva Iglesia la parte del terreno necesaria del que comprende el denominado de la plaza puesto que no errogando ninguna clase de perjuicios llena el laudable y atendible obgeto, á que debe ser destinado, por lo cual y en caso de que haya de formar espedientes para cometerlo á la aprobación Superior, se acuerda llevarlo á efecto así como la translación del cementerio por considerarse esta y el ensanche de la Iglesia de utilidad publica o sea beneficiosa al comun del pueblo. Y dandose por terminada.... "

  La plaça referida en l'anterior transcripció és la plaça Sant Vicenç, al costat d'on es trobava l'antiga església del poble.   El projecte queda estancat durant uns anys. Llavors l'Ajuntament decideix comprar una antiga gran casa, propietat de Valentí Pladellorens per a instal·lar-hi de manera provisional el temple i unes escoles.
  Al 1.875, tement que el propietari no volgués vendre la casa i la manca de recursos econòmics, s'opta per a enviar al Ministerio de Gracia y Justicia de Madrid un expedient (amb la intervenció del bisbe de Vic). Des del ministeri es respon que, de moment, els és impossible donar un ajut econòmic (no se sap si després es va concedir, ni en cas de ser així, la quantitat).
  El projecte, però, es va començar a engegar gràcies a l'aportació d'industrials i rics terratinents del poble. El 18 de maig de 1.878 es constitueix un comissionat per tal de gestionar amb l'arquitecte els plànols de la construcció.
  L'arquitecte és en Josep Torras i Argullol.
  El 16 de novembre de 1.879 es col·loca la primera pedra. El 21 de gener de 1.881, festa de Sant Vicenç s'inaugura i es beneeix el temple, tot i que encara faltava molt per a acabar l'obra.
  Al setembre de 1.896 ja estava llesta la campana per al campanar. Pesava 500 quilos.
  El 14 de juliol de 1.927 mossèn Joan Orriols escriu una carta al bisbe de Vic on explica la impossibilitat d'acabar les obres per manca de recursos econòmics.
  El 25 de juliol del mateix any, Josep Pons, arquitecte municipal, detalla una llista de totes les obres que quedaven per a fer. Un llistat que, en alguns aspectes, no es va poder acomplir.



1.929
Estampa
Cedida Valentí Carrerra.


Església abans de la seva reconstrucció de l'any 1.934

  El 6 d'octubre de 1.934 a causa de la revolta, es va calar foc a l'església.


1.934 Hemeroteca La Vanguardia

  Podeu trobar més informació al llibre "La veritat sobre el 6 d'octubre", de Joan Costa i Deu i de Modest Sabaté.


.

  Entre 1.934 i 1.935 s'emprenen les obres de reconstrucció, canviant alguns aspectes del projecte original, seguint les pautes del projecte l'arquitecte Josep Maria Pericas.




1.935 Hemeroteca La Vanguardia

  Trobareu la informació més detallada:
Jordi Suades : www.raco.cat/index.php/Dovella/article/download/20193/293042

I també a la pàgina Conèixer Catalunya :  http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de.html

1.949, agost
Article de Joan Subirana.
Revista Castellet, número 44.

El rellotge del campanar de l'església i la seva història.
  "... Els Ajuntaments i poble de Sant Vicenç de Castellet de començament del segle XX ja havien parlat d'instal·lar un rellotge al campanar de l'església parroquial, però atès que l'erari municipal era tan exigu, allò no deixava d'ésser una mera il·lusió dels santvicentins.
  No fou fins l'any 1.920, que l'exímia dama Maria Gimferrer i Viladés (q.e.p.d.), vídua i sense fills, feu testament dels seu béns i, en haver-hi intervingut el senyor Canal, (q.e.p.d.), secretari de l'Ajuntament, va convéncer l'esmentada senyora, per tal que llegués una quantitat destinada a l'adquisició i col·locació d'un rellotge al campanar del nostre poble.
  I va ser aquell mateix any, i en vida de la senyora Maria Gimferrer que, joiosament, fou estrenat dit rellotge, conjuntament amb la seva campana que, en bona hora, generacions de santvicentins hem contemplat i agradosament hem sentit les seves tocades.
  El rellotge es troba situat a la paret de ponent del campanar.
  .... Des de l'any 1.920, fins l'any 1.950 (any de la seva mort) El rellotger local, senyor Vicenç Moninó (q.e.p.d.), tingué cura del rellotge.
  ... Sobre la identitat del rellotge, segons un registre exposat prop de la maquinària, consta el següent: FÁBRICA DE RELOJERÍA MONUMENTAL DE PABLO ODOBEY (hijo), L. TERRAILLÓN I J. PERTIT JEAN (sucesores)  -  MOREZ DEL JURA (Francia).
  L'esfera és de cristall i amida 1,05 m. de diàmetre. Els números són romans, de color negre; la minutera amida 0,45 m. i la fletxa que assenyala les hores, 0,40 m. La maquinària resta tancada, i unes pesants pedres el posen en moviment, que baixen subjectades per un cable en el buit de l'escala. A la nit resta il·luminat mitjançant dues bombetes col·locades darrera l'esfera.
  Cal esmentar que una vegada va espatllar-se una de les peces que connecten amb el martell que toca una de les campanes, la qual cosa donà lloc a què contínuament toqués, produïnt el general esverament en tot el veïnat.
  L'any 1.936, començant la guerra civil, van arrencar-se les campanes del campanar, i fou l'any 1.938, en plena guerra, que el batlle, senyor Llorens Griñó (q.e.p.d.) féu restituir la campana del rellotge amb una de les dues campanes de Vallhonesta, que també foren sostretes els primers anys de la guerra.
  I sobre el rellotge hi ha una anècdota molt curiosa. L'any 1.939, amb la ocupació franquista a Sant Vicenç de Castellet, el cap de les forces ordenà "fuese puesta la hora de Dios y no la del Demonio", atès que en la zona nacional anaven amb l'hora solar i, a la zona republicana, una hora més avançada..."

                                                                                                         Miquel Vila i Villamayor.


Revista Castellet, número 41.

1.952, maig.
Revista Castellet, número 89.

  L'any 1.955, amb mossèn Josep Rovira a la parròquia, comencen les obres de restauració i modernització de l'església.



1.954 març i maig
Revista Castellet, números 110 i 112.

1.958 
 1.958
Arxiu Miquel Vila.

 1.958
Arxiu Miquel Vila.

 1.958
Arxiu Miquel Vila.

 Anys seixanta.
Arxiu Miquel Vila.

1.962
Arxiu Miquel Vila.

Anys seixanta.
Família Cuyàs.


1.972
 Casament de Milagros Bielsa Sanjosé i en Francisco.
El timpà de la porta encara està sense decorar.
Cedida Martí Linares.


1.996
Vista aèria.
Cedida David Bricollé.


 Octubre 2.006
Abans de fer les reformes al campanar.
Cedida David Sanz.

Després de fer les reformes al campanar.
Cedida Nati Luna.

 2.013
Cedida Nati Luna.

 2.013
Cedida Nati Luna.


  Pel que fa a l'interior:
Cedida Rosa Ruisánchez.

1.908 Altar major. 
Arxiu Miquel Vila.

1.920 Altar major. 
Arxiu Miquel Vila.


Altar major. 
Arxiu Miquel Vila.


Altar de Nostra Senyora de Castellet.
Cedida Josep Bach.


1.963 agost.
Aquesta imatge del casament de Josep Riera i Emília Marazuela
ens permet conèixer l'interior de l'església en aquells anys.
Cedida Joan Carmona.


  A la placeta que hi ha al costat de l'església hi trobem una escultura de Sant Vicenç, obre de l'escultor santvicencí, Felip Carmona.

Cedida Núria Puértolas 
Felip Carmona, arquitecte.
Cedida Joan Carmona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada