dilluns, 13 de gener de 2014

CASA ANTOLINA, modernisme, art

1.Descripció
2.Història

1.Descripció

  Al 1.928, l'arquitecte municipal, Francesc Pons, va construir per a ell i la seva família una bonica torre a la cantonada dels carrers Pompeu Fabra (abans Zorrilla) i Primer de Maig. 



1.928 Construcció de la torre.

  Francesc Pons, que va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, va construir la casa el 1928 i el 1938 la va vendre a Dalmiro Vilaseca, qui la va deixar en herència a la seva fillola Antolina Vilaseca, actual propietària de la casa.
  Val a dir que aquest edifici conserva al detall pràcticament tot el seu aspecte i elements originals; i que és l'únic element arquitectònic modernista conservat que queda al poble.


  Una característica del modernisme va ser la valoració dels oficis: fusteria, paleta, serralleria, vidrieria, ceràmica, etc., considerats de menys valor i prestigi social que els treballs amb or, ivori, etc. En conseqüència, aquesta casa destaca per l’ús de la pedra, el ciment i la rajola a la façana, així com els vidres de colors que ornamenten les finestres i les elaborades reixes que les protegeixen.


Cedida Joan Montsech.

  És una torre de planta quasi quadrada, amb un jardí que envolta la casa, en forma de L.
  L'accés principal és just a la cantonada, amb una ferma porta de fusta de doble fulla que té forma corbada. Té una estreta finestra a cada banda amb columna salomònica al mig i un fris de rajoles de color verd a cada cara dels pilars de la porta.



Cedides Joan Montsech.

 Al damunt de la porta exterior hi ha una P , corresponent al nom del constructor i primer propietari de la torre; així com la data de la seva construcció (1.928).
  La ceràmica i el ferro forjat són elements característics de l'edifici.





Cedides Joan Montsech.

  A l'exterior, damunt la porta i al pis, hi ha una tribuna amb un balcó de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta.
  El pis està rematat amb un fris ondulat, amb gerros decoratius.
  Sobre la tribuna del pis, a la terrassa, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada de forma cònica.
  Originàriament l'edifici constava de planta i pis, però es va cobrir la part superior formant un altre pis que no és visible des del carrer i per tant, no malmet el seu aspecte inicial.
  Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç  i formen un encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica.
  Als extrems de la façana hi trobem uns frisos de mosaic en forma de creu llatina.


Cedides Joan Montsech.
  
  La porta exterior, de dues fulles i de fusta, està treballada en relleu i té un tibador de ferro amb forma d'anella, a cadascuna de les fulles.


Cedida Joan Montsech.

  Travessant la porta exterior hi ha un espai semicilíndric què dóna a la porta de l'habitatge.
En aquesta porta hi podem trobar el tibador, el timbre i l'espiell originals.


 Tibador
 Timbre
Espiell
Imatges cedides per Joan Montsech.

  A l’interior el seu principal encant es troba en l’ús de mosaic hidràulic al terra i de rajola a les parets d’algunes habitacions, essent diferents les de cada espai on n’hi ha. La família de l’Antolina Vilaseca ha procurat conservar-la respectant al màxim els elements i l’esperit originals, sense renunciar a incorporar-hi aquells elements que ha considerat necessaris per a unes condicions idònies de vida. Així, la fusteria, els vidres, les rajoles de les parets i alguns llums són els originals. També ho és l’espectacular glicina que creix al pati i que s’enfila amb una vitalitat sorprenent tot i tenir uns 90 anys.

  Pel que fa a les rajoles del terra, aquí tenim una imatge del bonic mosaic del rebedor.

Cedida Joan Montsech.

  Les parets interiors tenen frisos de terrissa envernissada de colors que es mantenen ben conservats.
  La part inferior de les parets de la planta estan profusament decorades amb rajoles.













Cedides Joan Montsech.

  S'han conservat les finestres originals amb els seus vidres acolorits.



Cedides Joan Montsech.

  L'escala interior que dóna accés al pis es troba al centre de l'edifici, dins un calaix d'escala.


  
2. Història

  El propietari, Francesc Pons, que va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, va construir la casa al 1.928, però només hi visqué 1 any.
  A causa d'uns deutes que tenia, es va veure obligat a vendre's la torre.







  Dalmiro Vilaseca vivia a Boades, però a part de donar un cop de mà a en Francesc Pons, va adonar-se que la compra de la torre era una bona adquisició. L'any 1.929 en Dalmiro compra la casa, però com que ell ja tenia una vivenda i en Pons passava per uns moments difícils va permetre que la família Pons es quedés a viure a la torre fins que acabessin la construcció d'una vivenda més senzilla que es van fer al Passeig Balet (actual Francesc Macià) número 19, prop de la Torre Bernat. 
A la imatge superior, en Francesc Pons al pati de la seva vivenda del carrer Francesc Macià. A la imatge de l'esquerra en Dalmiro Vilaseca, l'any 1.956.
  Va arribar la guerra civil. Una cosina de la família, la Pepeta es va quedar sola a Barcelona amb els seus fills perquè el seu marit era al front. Com que a ciutat la vida era molt més dura que als pobles i el menjar més escàs, en Dalmiro els va cedir la torre i hi van viure durant tota la guerra.
  L'any 1.940 En Jaume Vilaseca (nebot del Dalmiro) i la Pepeta Masachs es van casar. I l'oncle els va deixar la torre. Allí hi va néixer l'única filla del matrimoni i actual propietària, Antolina Vilaseca.
  La torre però, no era d'ells. Van decidir posar-la a lloguer perquè era una casa molt apreciada i tenia molts pretendents.
  L'any 1.945 l'Antolina i els seus pares se'n  van anar a viure al carrer Doctor Trias. Es van instal·lar en una de les cases que havia dissenyat en Francesc Pons, tot seguint els preceptes de l'època de la casa amb l'hortet.
  S'instal·la, anys més tard, la família Vilaseca-Montsech. Amb el temps els seus tres fills van anar marxant de casa i, actualment, hi viuen només l'Antolina i en Joan.





  
  
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada