dilluns, 13 de gener de 2014

TORRE BERNAT, modernisme, art

  Aquesta torre d'estil modernista va ser construïda cap a l'any 1.920.
  Actualment està abandonada i amenaça ruïna. 
  Està construïda en mig d'un terreny que forma un jardí.
  La banda del jardí que dóna al carrer Francesc Macià (abans passeig Balet) tenia una tanca de ferro que va haver de ser substituïda a causa del seu mal estat. A la porta d'aquesta tanca (que encara s'aguanta gràcies als dos pilars de maons que la sostenen), també de ferro forjat, té dues fulles. A cadascuna d'aquestes fulles hi ha les inicials TB.
  L'edifici està format per dos cossos.
  El primer cos, en forma de L està cobert per una teulada a doble vessant, té planta i pis. Els careners són de teula àrab, una part vermella i l'altra part vidrada de color verd.
  L'altre cos, amb forma quadrada, està situat dins l'angle de la L i té l'estructura d'una torre, amb tres pisos i una teulada amb 4 vessants.
  El frontis final de les dues façanes té forma esglaonada, amb decoració de rajoles verdes i vermelles, mentre que les parets verticals són blanques.
  Les portes i les finestres estan rematades, en la seva part superior, per una decoració de maons vermells, col·locats de forma esglaonada.
  També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses.
  És un dels edificis emblemàtics del poble i, per tant, una llàstima que estigui en aquest estat.

  Història
  Els plànols de la casa, que es conserven a l'arxiu municipal i estan molt ben conservats, estan signats pel manresà Josep Firma. Tot i així sembla molt més probable que el disseny i direcció de les obres hagués estat de Francesc Pons.
  Francesc Pons va construir l'altra torre modernista del poble, però en ser l'arquitecte municipal no podia signar personalment els plànols.
  Aquest fet no és exclusiu del nostre poble. Sembla ser que, encara ara, els arquitectes municipals no poden edificar al poble on treballen, per això, sembla ser que hi havia una entesa entre els dos arquitectes per a solucionar aquest conflicte.
  La torre la va fer construir Àngel Vila i Llonch, alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre els anys 1.919 i 1.921. Curiosament (encara no hem pogut esbrinar el motiu) al poble era conegut com a Bernat, en lloc d'Àngel, i d'aquí el nom de la Torre Bernat.
  Segons el recull històric que M. del Agua Cortès va fer per a la Diputació, Àngel Vila feia de sastre al número 47 del carrer Gran (llavors Migdia) juntament amb el seu pare i el seu germà.
  Als escrits d'en Miquel Vila i segons el que explica la gent gran del poble, Àngel Vila era contratista i ell mateix es va fer càrrec d'edificar la seva torre.
  Aquest alcalde va impulsar i gestionar la construcció del pont sobre el Llobregat.
  En Vila, llavors alcalde, s'encarregava de les obres. La forta riuada de la nit del 17 al 18 d'agost de 1.921, l'aigua del riu es va endur tot el material preparat per a començar les obres (per un import de 100.000 ptes.). L'alcalde no va poder fer front a aquestes pèrdues i reposar el material. La seva empresa va fer fallida, així que va ser inhabilitat com a constructor del pont i com a alcalde.
  
1.920
Poc després de la seva construcció.
Cedida David Bricollé.


 1.923 A la dreta, la Torre Bernat.
Encara no s'han construït les escoles.
Cedida Jordi Ribera.

 1.935
Ja apareixen les escoles.
Arxiu Miquel Vila.

 1.950
Arxiu Miquel Vila 



2.013
Fotografia presa des d'on havien estat les escoles velles (ara enderrocades)
Cedida Núria Puértolas.

Detall de les teulades.

Del blog Conèixer Catalunya.

 Del blog Conèixer Catalunya.

Del blog Conèixer Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada